Per poder elaborar el recull de bibliografia clau
o elemental que recollís tot allò expressat i treballat en el primer
mòdul de Fonaments del disseny tecnopedagògic he cregut important primer recollir
i seleccionar bibliografia que contextualitzés en la història aquest concepte
(d'ara endavant DTP). Així un cop contextualitzat podria entrar a
conceptualitzar-lo en funció de les diferents teories organitzant-les en: les teories de l'aprenentatge o descriptives i les teories de la instrucció o prescriptives, per després analitzar els tipus de models que han intervingut
gràcies al seu desenvolupament.
M'agradaria aquí fer un punt i apart i poder destacar aquelles teories que han esdevingut importants en la línia cronològica de l'aprenentatge. Així trobem el behaviorisme o conductisme, el cognitivisme, els construccionisme, i el conectivisme. Totes elles han aportat el seu granet de sorra per poder anar evolucionant i disposar de diferents models d'aprenentatge que ens permeten adaptar-nos, de la millor manera possible, a aquella situació d'aprenentatge que tenim al davant i crear les eines necessàries per construir un disseny, el més eficaç possible, per millorar el procés d'aprenentatge.
Aquestes teories, però, no venen soles de la mà. Ja he comentat que el fet de posicionar-se en l´'ús d'una o una altra ens porta a fer servir un model concret. I no només un model concret sinó també unes estratègies avaluatives acords amb aquests models i teories.
Així doncs, ens trobem amb un conjunt de aspectes que s'han de tenir molt en compte per a poder disposar d'un DTP adequat a cada situació. Penso que és aquí on radica la importància de destacar la figura del Dissenyador tecnopedagògic com a peça clau en la implantació dels diferents models i teories que influeixen en l'elaboració de un o altre DTP; podem trobar referències en Schwier (2004) i I Huett, Moller, Foshay, i Coleman, (2008) . El dissenyador ha de ser competent per poder implantar les TIC com a part del propi producte instruccional. Un dissenyador ha de ser capaç de globalitzar el disseny, el desenvolupament i el suport amb el que es presenta el disseny instruccional, tot donant sentit pedagògic al que realitza. El dissenyador ha de tenir la capacitat de saber quin rol ha d'adoptar al llarg del procés, per tant, per a mí no es tracta de un rol únic amb el que posicionar-se. Ha de ser conscient que la seva figura s'ha de flexibilitzar al màxim per tal de poder treure el màxim rendiment possible a cada situació d'aprenentatge i disseny instruccional.
M'agradaria aquí fer un punt i apart i poder destacar aquelles teories que han esdevingut importants en la línia cronològica de l'aprenentatge. Així trobem el behaviorisme o conductisme, el cognitivisme, els construccionisme, i el conectivisme. Totes elles han aportat el seu granet de sorra per poder anar evolucionant i disposar de diferents models d'aprenentatge que ens permeten adaptar-nos, de la millor manera possible, a aquella situació d'aprenentatge que tenim al davant i crear les eines necessàries per construir un disseny, el més eficaç possible, per millorar el procés d'aprenentatge.
Aquestes teories, però, no venen soles de la mà. Ja he comentat que el fet de posicionar-se en l´'ús d'una o una altra ens porta a fer servir un model concret. I no només un model concret sinó també unes estratègies avaluatives acords amb aquests models i teories.
Així doncs, ens trobem amb un conjunt de aspectes que s'han de tenir molt en compte per a poder disposar d'un DTP adequat a cada situació. Penso que és aquí on radica la importància de destacar la figura del Dissenyador tecnopedagògic com a peça clau en la implantació dels diferents models i teories que influeixen en l'elaboració de un o altre DTP; podem trobar referències en Schwier (2004) i I Huett, Moller, Foshay, i Coleman, (2008) . El dissenyador ha de ser competent per poder implantar les TIC com a part del propi producte instruccional. Un dissenyador ha de ser capaç de globalitzar el disseny, el desenvolupament i el suport amb el que es presenta el disseny instruccional, tot donant sentit pedagògic al que realitza. El dissenyador ha de tenir la capacitat de saber quin rol ha d'adoptar al llarg del procés, per tant, per a mí no es tracta de un rol únic amb el que posicionar-se. Ha de ser conscient que la seva figura s'ha de flexibilitzar al màxim per tal de poder treure el màxim rendiment possible a cada situació d'aprenentatge i disseny instruccional.